Historia

Historia, Origen y evolución de la
Agrupación de Acuarelistas de Catalunya

Existe un libro titulado “Historia de la Acuarela Catalana”, editado por su propia autora Elisa Vives de Fàbregas en 1980, que nos habla ampliamente de los orígenes del procedimiento de la pintura a la acuarela en diferentes civilizaciones antiquísimas y su evolución en épocas más cercanas, como expresión artística personal de grandes acuarelistas de diferentes países, entre ellos el nuestro, hacia el siglo XIX. Anteriormente la acuarela se empleaba casi únicamente para iluminar el dibujo.
Tuvo mucha influencia lo que se dijo la “escuela catalana”. Los orígenes de la Agrupación de Acuarelistas de Cataluña los tenemos que buscar en la segunda mitad del siglo XIX. Al pie del logotipo en varios impresos se viene haciendo constar el 1865 cómo el año del nacimiento de la entidad.
En principio,  fueron unos cuántos pintores que tenían predilección por la acuarela y se pusieron de acuerdo para reunirse en un taller sin adoptar ningún nombre social ni formalización asociativa. Había artistas como Tomás Moragas y Torras, Mauricio Vilomara y Virgilio y Lluís Labarta y Grañé. Al lugar que utilizaban lo denominaban “Taller el Embudo” y estuvieron hasta el año 1879. Otros componentes fueron Rosend Nobas, Eussebi Planas, Josep Lluís Pellicer, Manuel Moliné y Sadurní Deop, todos con ánimos para hacer cosas.
Llegó un momento en qué desapareció aquel taller y la mayoría de socios pasaron a utilizar una sala del denominado Fomento de la Producción Nacional. Aquí hubo nombres como Ramón Alorda, Ramón Amado, Ramón Bellver, Enric Cusachs, Emili Cassals, Antoni Caba, Lluís Labarta, Rossend Novas, Eusebi Planas, Agustí Rigalt, Joan Vila Cinca, Miquel y Tomàs Moragas y otros artistas que sentían la acuarela, pero que también realizaban actividades artísticas con otros procedimientos.
La entidad de la cual ocupaban aquella sala se fusionó con otra y al quedarse sin local, los acuarelistas decidieron constituir un centro propio. Y a tal fin alquilaron un piso alto de la casa de la Canonja, denominada también de la Pia Almoina, porque durante muchos años fue Casa de Caridad. Y fue en 1881 cuando se utilizó el nombre de Centro de Acuarelistas, con Tomàs Moragas como presidente. Y a la junta Octavi Bellver, Eudald Canivell, Flotats, Cusachs y Ferrer Soler.
Tomàs Moragas no pudo dedicarse mucho al Centro de Acuarelistas, porque en 1882 le fue encargada la creación de la escuela de Artes y Oficios de Vilanova i la Geltrú. Y entonces ocupó la presidencia Josep Lluís Pellicer.
La entidad siguió adelante con varias alternativas, con cambios de local social y con socios partidarios de ampliar las actividades y cambiar el nombre para acoger toda clase de procedimientos en la pintura, además de escultura, cerámica, etc.
El año 1887 se acordó que el nombre de la nueva entidad sería “Círculo Artístico”. Hubo más cambios de local social muy entrado el siglo XX, con la convivencia de los acuarelistas con pintores al aceite, escultores y ceramistas, hasta que en 1919 los primeros decidieron independizarse, creando la Agrupación de Acuarelistas de Cataluña que desde entonces los reúne.
El 2 de marzo de 1919 se reunieron en un local de la calle del Pi, nº 1, 1er. piso, (la Academia Baixas) para la constitución de la Agrupación de Acuarelistas de Cataluña. Se acordaron los Estatutos y el reglamento de la misma, aprobados por el Gobierno Civil y queda nombrada la siguiente Junta Directiva: Presidente: Joan Baixas, Vicepresidente: Joan Llaverias, Secretario: Manuel Grau, Vice-secretario: Antón Queralt, Tesorero: Pau Sabater, Vocales: Lepold Roca, Manuel Mensa, Genís Capdevila, Salvador Alarma y Josep Civil.
Dos meses después se celebró una primera exposición de los socios bajo la nueva denominación, a la sala Parés, en la cual participaron 25 artistas con un total de 107 obras. En un lugar de honor, acuarelas de artistas ya entonces fallecidos: Tomás Moragas, Bonaventura Pollés y Joan Planella Rodríguez. Y destacando los acuarelistas de la época Salvador Alarma, Joan Baixas, Llorenç Brunet, Josep Civit, Josep Cuchy, Angel Femenia, Francesc Galofré Oller, Joan LLaverias, Joan Sabaté y Domingo Soler. La exposición recibió muchos elogios de la crítica.
La Agrupación de Acuarelistas de Cataluña ha seguido una larga trayectoria desde su fundación. Durante este tiempo han sucedido tantas cosas como una guerra civil y una larga y dictatorial posguerra, hasta poder volver a la democracia, con diferentes cambios de local social.
La AAC ha venido fomentando la estimación a su procedimiento artístico en los estudios que ha procurado siempre tener en sus sucesivos locales sociales.
La pintura a la acuarela, como se ha dicho, es de origen milenario. De los últimos siglos se conservan en perfecto estado acuarelas sobre papel pintadas el siglo XV (Albert Durero) y siglo XVIII (Turner). Naturalmente, era muy importante la calidad del papel especial y la composición de la pintura en la cual eran elementos naturales el agua, la miel y la goma, ingredientes inocuos. De aquella elaboración artesanal se ha llegado a la industrial con marcas que ofrecen las debidas garantías.
La Agrupación de Acuarelistas de Cataluña, ha venido presentando varias exposiciones de sus socios y sobre todo, anualmente, las muestras sociales seleccionadas, con la adjudicación de galardones.
Ha organizado seis bienales con la concurrencia, por invitación, de participantes socios de diferentes agrupaciones de acuarelistas del Estado Español, Italia y México.
Sus presidentes, a lo largo de los años, han sido: Joan Baixas, Francesc Galofré, Pau Sabater, Manuel Risques, Lluís León Arnau, Aureli Pelàez de Ojeda, Tomàs Sayol, Josep Gaspar Romero, Josep Martínez Lozano, Vicenç B. Ballestar y, desde principios del año 2009, Josep Antoni Espinosa de los Monteros Sánchez.
Muy destacados artistas de la acuarela, de varias épocas, han sido y son socios de la Agrupación de Acuarelistas de Cataluña.




 HISTÒRIA

Existeix un llibre titulat "Historia de l'Aquarel.la Catalana", editat per la seva pròpia autora Elisa Vives de Fàbregas l'any 1980, que ens parla amplament dels orígens del procediment de la pin-tura a l'aquarel.la en diferentes civilitzacions antiquíssimes i la seva evolució en èpoques més pro-peres, com expressió artística personal de grans aquarel.listes de diferents paÏsos, entre ells el nostre, cap al segle XIX. Anteriorment l'aquarel.la s'emprava uasi únicament per a il.luminar el dibuix.

Va tenir molta influència el que se'n va dir l'escola catalana.
Els origens de l'Agrupació d'Aquarel.listes de Catalunya els hem de buscar a la segona meitat del segle XIX. Al peu del logotip en diversos impressos s'hi ve fent constar l'any 1865 com al del naixement de l'entitat.
En principi van ser uns quants pintors que tenien predilecció per l'aquarel.la i es van posar d'acord per reunir-se en un taller sense adoptar cap nom social ni formalització associativa. Hi havia ar-tistes com Tomàs Moragas i Torras, Maurici Vilomara i Virgili i Lluís Labarta i Grañé. Al lloc que utilitzaven l'amomenaven "Taller l'Embut" i hi van estar fins l'any 1879. D'altres compo-nents van ser Rosend Nobas, Eussebi Planas, Josep Lluís Pellicer, Manuel Moliné i Sadurní Deop, tots amb ànims per fer coses.

Va arribar un moment en que va desaparèixer aquell taller i la majoria de socis van passar a uti-litzar una sala del denominat Foment de la Producció Nacional. Aquí hi va haver noms com Ramon Alorda, Ramon Amado, Ramon Bellver, Enric Cusachs, Emili Cassals, Antoni Caba, Lluís Labarta, Rossend Novas, Eusebi Planas, Agustí Rigalt, Joan Vila Cinca, Miquel i Tomàs Moragas i d'altres artistes que sentien l'aquarel.la, però que també realitzaven activitats artístiques amb altres proce-diments.

L'entitat de la qual ocupaven aquella sala va fusionar-se amb una altra i en quedar-se sense local,els aquarel.listes van decidir constituir un centre propi. I a tal fi van llogar un pis alt de la casa de la Canonja, anomenada també de la Pia Almoina, perquè durant molts anys va ser Casa de Caritat. I va ser l'any 1881 quan es va utililitzar el nom de Centre de Aquarel.listes, amb Tomàs Moragas com a president. I a la junta Octavi Bellver, Eudald Canivell, Flotats, Cusachs i Ferrer Soler.

Tomàs Moragas no va poder dedicar-se gaire al Centre d'Aquarel.listes, perquè l'any 1882 li fou encarregada la creació de l'escola d'Arts i Oficis de Vilanova i la Geltrú. I llavors va ocupar la presidència Josep Lluís Pellicer.

La entitat va seguir endavant amb diverses alternatives, amb canvis de local social i amb socis partidaris d'ampliar les activitats i canviar el nom per acollir tota classe de procediments en la pintura, a més d'escultura, ceràmica, etc.

L'any 1887 va acordar-se que el nom de la nova entitat seria "Cercle Artístic". Van haver-hi més canvis de local social ben entrat el segle XX, amb la convivència dels aqua-rel.listes amb pintors a l'oli, escultors i ceramistas, fins que l'any 1919 els primers van decidir independitzar-se, creant l'Agrupació d'Aquarel.listes de Catalunya que des de llavors els aplega.

El 2 de març de 1919 varen reunir-se en un local del carrer del Pi, nº 1, 1er. pis, (l'Academia Baixas) per a la constitució de l'Agrupació d'Aquarel.listes de Catalunya. S'hi acordaren els Estatuts i el reglament de la mateixa, aprovats pel Govern Civil i queda nomenada la següent Junta Directiva: President: Joan Baixas, Vice-president: Joan Llaverias, Secretari: Manuel Grau, Vice-secretari: Antón Queralt, Tresorer: Pau Sabater, Vocals: Lepold Roca, Manuel Mensa, Genís Capdevila, Salvador Alarma i Josep Civil.


Dos mesos després va celebrar-se una primera exposició dels socis sota la nova denominació, a la sala Parés, en la qual hi van participar 25 artistes amb un total de 107 obres. En un lloc d'honor, aquarel.les d'artistes ja llavors traspassats: Tomàs Moragas, Bonaventura Pollés i Joan Planella Rodríguez. I destacant els aquarel.listes de l'època Salvador Alarma, Joan Baixas, Llorenç Brunet, Josep Civit, Josep Cuchy, Angel Femenia, Francesc Galofré Oller, Joan LLa-verias, Joan Sabaté i Domingo Soler. L'exposició va rebre molts elogis de la crítica.

L'Agrupació d'Aquarel.listes de Catalunya ha seguit una llarga trajectòria des de la seva fundació. Pel mig han passat tantes coses com una guerra civil i una llarga i dictatorial post-guerra, fins poder tornar a la democràcia, amb diferents canvis de local social.

L'Agrupació d'Aquarel.listes de Catalunya ha vingut fomentant l'estimació al seu procediment artístic en els estudis que ha procurat sempre tenir en els seus successius locals socials.

La pintura a l'aquarel.la, com s'ha dit, és d'origen milenari. Dels últims segles es conserven en perfecte estat aquarel.les sobre paper pintades el segle XV (Albert Durero) i segle XVIII (Turner). Naturalment, era molt important la qualitat del paper especial i la composició de la pintura en la que eren elements naturals l'aigua, la mel i la goma, ingredients innocus. D'aquella elaboració artesanal s'ha arribat a la industrial amb marques que ofereixen les degudes garanties.

L'Agrupació d'Aquarel.listes de Catalunya, ha vingut presentant diverses exposicions dels seus socis i sobretot, anualment, les mostres socials seleccionades, amb l'adjudicació de guardons.

L'Agrupació d'Aquarel.listes de Catalunya ha organitzat sis biennals amb la concurrència, per invitació, de participants socis de diferents agrupacions d'aquarel.listes de l'Estat Espanyol, Itàlia i Méxic.

Els seus presidents, al llarg dels anys, han sigut: Joan Baixas, Francesc Galofré, Pau Sabater, Manuel Risques, Lluís Lleó Arnau, Aureli Pelàez de Ojeda, Tomàs Sayol, Josep Gaspar Romero, Josep Martínez Lozano, Vicenç B. Ballestar i, des de principis de l'any 2009, Josep Antoni Espinosa de los Monteros.

Molt destacats artistes de l'aquarel.la, de diverses èpoques, han sigut o encara són socis de la Agrupació d'Aquarel.listes de Catalunya.

Català | CastellanoAsociació
d'Aquarel·listes
de Catalunya